El complex món de fer la bugada a Finlàndia

Us presento la Pesuhuone (sala de bugaderia)
Dues rentadores i una centrifugadora. Tot va automatitzat i funcionen pagant 1'60€ en una màquina
En aquest edifici no són tan moderns

Una de les coses que més pal em fa és fer la bugada.
Si a això li sumem que no tenim rentadora a casa i que hem d'anar a un altre edifici podem comptar pal x 2. La tasca és ben similar a la de fer la bugada en una residència d'estudiants. T'hi apropes a la sala de bugaderia on hi ha les rentadores Pesuhuone com li diuen aquí, agafes la llibreta i reserves el dia i hores que necessites la sala. Ademés, abans s'ha de fer la reserva de la Kuivaushuone, la sala d'assecat, ja que si aquesta està ocupada quan acabes de fer rentadores a on deixes la teva per assecar?¿? i com no tenim balcó ni sauna ni espai possible i el terra és de parquet... mal rollo!
Com us podeu imaginar, un total conyàs.

les bosses d'IKEA ens ajuden en aquesta llarga i pesada tasca

Moltes vegades passa que totes les hores o els díes estan agafats, si fa no fa aquí no és tan raro no tenir rentadora a casa. El pitjor de tot és haver d'aixecar-se a les 8h un Dissabte, com avui, per fer el coi de bugada ja que si el temps se't passa no es poden fer trampes i passar-te les normes pel culet...

Us presento la Kuivaushuone (sala d'assecat)
gràcies al quadradet que veieu a la dreta,
que tira xorros d'aire calent durant 8h aconseguim un efecte gairebé d'assecadora
No sé amb què ens trobarem demà,
per variar, l'instrument bàsic no funciona...

Entenc que a aquestes hores d'un dissabte, hi hagi algú passejant al gos, però intentar posar-se a escombrar tota la pil·la de fulles que han caigut al jardí és de maniàtiques, no creieu?

Dizziness

Helsinki de nit des de la torre-hotel Torni

Reconec que soc una patata amb la càmara tot i que va ser més pel fred i la falta de tripode

Benvinguts al meu món tal i com el veig avui.
No sé com ni per què però des que m'he aixecat que tot em dona voltes, és una sensació horrorosa, vols que tot quedi quiet però és impossible. Em fa mal el cap i em sento com si m'haguessin donat una pallissa, en definitiva, un dia per no haver obert els ulls i seguir dormint.
Espero no estar agafant algo xungo, més val no trepitjar un sol hospital per aquestes terres...

Bona tarda de Dilluns a tothom!

Diumenge negre

Se m'ha mort la orquidea que tenia en teràpia.
No poso fotos per no ferir la sensibilitat dels lectors ni la meva. Després de 9 setmanes en observació la pobra no va poder superar la lluita contra els fongs i al no trobar fungicides (no existeixen ?¿) ha passat el que més em temia. És una pena, estava molt contenta quan vaig veure que li brotaven els primers indicis d'arrels, en teoria a la 7a setmana ja hauria d'haver-se recuperat. No sé qué hauré fet malament!

En fi, marxo de negre cap a la piscina!
Bon diumenge a tothom!

Prohibit somriure

Somrient sense saber que està prohibit

Fa temps que rondava pel meu cap fer-ho. Avui fa un any que soc conductora de primera, ejeeeeeeem de primera. I puc dir tranquil·lament que em conec millor les carreteres fineses que les catalanes. Clar que això no vol dir que sigui més fàcil, eh! que us penseu! També és cert que aquí tothom es sap millor el que es pot i no es pot fer a la carretera però de burrus i malp... al volant hi ha a tot arreu.

El cas és que la normativa vial diu que durant 3 mesos pots seguir utilitzant el carnet de conduir del teu país, però que a partir de llavors ja no és vàlid i te l'has de canviar. És a dir, que fins ara he estat conduint de manera una mica ilegal i em podíen haver clavat un puro dels macos. Però es que fot taaaaaaant de pal! Vés a fer-te les punyeteres fotos de carnet que taaanta mandra fan (han de ser en blanc i negre!! què moderns! ¬¬) recordar de portar tots els documents per si et demanen res, no oblidar-te del punyeter passaport (el DNI aquí no val per res) no equivocar-te de botó per agafar número o et faràs el rei de la cua d'espera i, armar-te de paciència.

Ahir, em va costar colló i mig trobar l'edifici de la policia, no portava mapa a sobre (amb això de: -va, ja fa dos anys que hi visc i soc guia, no cal, he millorat en orientació jur jur jur), em vaig oblidar del passaport... ueee!!!

A l'hora de tocar-me el número:
Funcionaria: Passaport, fotografíes i targeta KELA (és la targeta social, super-hiper-mega important tenir-la, (la vida et va en ella) sense ella, ja pots ser europeu/a que no ets res)
Happylongui: Osti tu, arrrggg! ja m'he deixat el passaport! no us val el DNI?
Funcionaria: Bé, ho passaré per alt però recorda portar sempre el passaport amb tu.
- li dono les fotografíes, cara de feliciana a tope - veig que se les mira una mica malament... -
Happylongui: havíen de ser en blanc i negre, no?
Funcionaria: No saps que aquí a Finlàndia està prohibit somriure?
Happylongui: eh? com?? (CARA DE POKER EN MAJÚSCULES) deu ser una broma, no?
- em treu una cartulina plastificada gegant amb tot de penya amb cara d'amargada -
Funcionaria: Així és com s'ha de sortir.
-La dóna ja m'havia bufat abans perquè només portava el DNI i ara segona cagadeta...
Happylongui: (mirada perduda i pensant) però, osti tu, on m'he fotut?!! on estic visquent, a Rússiaaaaaa??
Happylongui: Escolti, no en sabia res, és la primera vegada que em diuen que està prohibit somriure jajaja! (és ridícul, és ridícul) o sigui que no valen les fotos, oi? (cagant-me en tot)
Funcionaria: Sí, és ridícul però són les normes. De tota manera no et preocupis que amb el carnet de conduir no som tan estrictes i te les acceptem. D'aquí a 4-8 setmanes el tindràs.
(Alegria, alegria!) Són 40€ i s'ha de pagar en efectiu. (Més alegria!!)

Benvinguda al país dels "moderns"!! que no t'entereeeeees!!

White awakening

Avui ens hem aixecat així:



Ahir per la nit va comencar a nevar, aquesta vegada amb una mica més de ganes...
Em segueixo encandilant quan veig nevar...

Craving for Geisha

Comenca a fer MOLT de fred. Això no és Rovaniemi, però fa molt de vent, i aquest pot bufar a -5 graus, tranquilament. Ja no es pot sortir sense la bufanda ni els guants i portar gabardina no és una bona idea, et segueixes pelant de fred. És ara quan no faig altra cosa més que pensar en menjar xocolata... i es que ni us podeu imaginar la quantitat de tipus de xocolata i llaminadures que tenim aquí. D'això n'he fet de manera resumida la setena entrada a Catalans pel món.

Aquí us deixo l'anunci de la xocolata "Geisha", la meva preferida:
(des que han fet l'anunci no puc parar de tatarejar la canconeta)

End of autumn?

Encara que sembli que plogui, les ralles que veieu blanques són floquets de neu

Ja ho deien ahir per la tele.
Per fi, ens està nevant!!
Aquest any ens ajuntarem amb un grup de parelles catalano-fineses i celebrarem junts la castanyada fent panellets i demés. Em pregunto si llavors encara ens estarà nevant...

PD. Se'm fa raro veure nevar quan estem a 2 graus...

I més raro, poder tenir un bamboo (dins dels nostres 22 graus) mentres a fora està nevant

It was supposed to be a hut

I menys mal que vaig a classes! Em van dir de montar uns 96 punts. De primeres em va semblar una barbaritat, però siguent el primer dia i tenint de profe a una alemanya... qualsevol es posa a dir la contraria!

Model: macho lapón en acción

Val com a gorro-bufanda, rollo una mica taliban...

De gorro per si sol queda raro raro. Una altra opció és com a bufanda-collar, d'orelleres llargues...???

La que a mi m'agrada, la de "braga".
Almenys estic contenta de no haver-ho de desfer i tornar a comencar de nou...

The herring nightmare

M'agrada el peix.
Cada setmana intento menjar-ne. Si no pot ser salmó, que és força car (sí, fins i tot aquí és car) intento menjar força tonyina o sardines, encara que siguin en llauna. La veritat es que força varietat, al mercat, no hi ha. És un escàndol, però us ho diré: el marisc el venen congelat!
I jo per fer-me una speudo paella no me la faig.

Normalment ni m'hi apropo a la secció del peix fresc perquè, de moment, la meva butxaca no m'ho permet. Dilluns vaig fer dues coses malament: saltar-me la rutina i anar al super amb molta gana. I mira que ja ho sabia jo, que anar al super amb gana és perillosíssim! Vaig veure el ofertón dels ofertons i vaig acabar comprant 1kg d'arencs. Realment no sabia el que estava fent, mai he sigut de números jo, i la gana m'havia cegat per complet.
Hauria d'haver sigut de poble tota la vida. A can Ahola-Bosch portem des del mateix dilluns menjant els arencs dels coll.... i avui per fi s'han acabat.
El primer dia estava molt contenta per la bona compra. Els vaig netejar, els vaig obrir, els hi vaig treure el cap i l'espina... picada d'allet i julivert... mmm que bó! Intentar dinar i sopar-nos el kilo d'arencs va ser un impossible. A sobre, per més inri em vaig haver d'acabar el platet del senyoret de la casa, deia que li sabia raro... un mal de panxa tota la nit... Al dia següent vaig decidir arrebosar-los, ni treure'ls-hi el cap, ni espines ni res en especial. En arribat dimecres pensar en menjar altra vegada arencs era un total record del dolor de panxa així que va passar dijous, divendres... fins que avui vaig tenir la gran idea i vem aconseguir menjar-los tot sense tirar-ne res. Sol·lució: fer-ne la recepta de la meva àvia (per cert, el passat dijous va fer 88 anys, més viva que mai!) la dels bunyols de bacallà canviant el bacallà pels punyeters arencs...

El resultat ha sigut aquest:

Oda a la fritanga!

Bona pinta, no?? A mi, després de tants díes amb cara de peix no m'ha sabut igual, snif

No penso menjar més peix en setmanes!!
Mai més compraré 1kg d'arenc, ho juro!!

It was worth a picture

Así planchaba así así, así planchaba...
fixeu-vos, no se li veu ni la mà de la velocitat que porta!

Aquí el tenim, a aquestes hores tot concentrat planxant-se la camisa per demà. Aviat treurà el master del planxat cosa que moi... ejeeemmm... m'entra tal mandritis que mai planxo, passo la maneta i au! jajajaja i vosaltres? sou reines del planxat??

Enganxada

Des que dono classes tinc l'avantatge de poder-me apuntar a qualsevol curs de manera totalment gratuïta dels que imparteixen a l'escola. Em va faltar temps. Em volia apuntar a classes d'artesania, de pintura, de tèxtil, fins i tot ja em començaven a enredar per aprendre suec! Però, tenint les tardes ocupades, i no gaire ganes d'estar per a més idiomes... vaig decidir només apuntar-me a les classes de teixir, ben bé no sé com dir-ho. Ens ensenyen a fer cosetes amb punt de mitja, ganxet, a fer ninots amb trossos de tela... Ademés, per a més facilitat el curs és en anglès, i la professora és alemanya... tot lligat, toooot lligat! el que són les coses, pensava trobar a gent més gran i m'he trobat a gent de la meva edat!

No sé, però ja començo a tenir la convicció de que amb tota la feinada que tindré entre pitos i flautes, Helsinki durant l'hivern m'agradarà.

No estic segura de que acabi aprenent a fer un gorro però el que si que sé es que en el curs hi ha una colla de gent molt maca, amb moltes coses i pensaments en comú.
La qüestió en si es divertir-se i fer coses diferents, no?

PS. Marxo pitant a fer l'examen de finès!! Doneu-me sort!!
Actualitzat: He tret un 10-! jajajaja què deu ser un 10 -?? un 9'75??

Hei hei!!

Klasser

Per ser la meva primera classe no ha estat gens malament. El nivell en general és bastant bó i la hora i dos quarts ha donat per molt. La classe que dono es titula "Una tarde en el casino" així que quan quedaven 15 min he tret la "baraja espanyola" i els he ensenyat un joc. Estàvem en un casino, no?? llàstima que no tinc el domino a mà... jojojo

Ara, l'anecdota "que se lleva la palma" sense dubte, ha sigut quan ha arribat el primer alumne. De nom, Jaime; ciutat natal, Barcelona i la meva cara totalment de poker. A la pregunta, com és que vens a classe de conversa en espanyol em respon que està avorrit i vol conéixer a gent. Aham... us dic que normalet normalet no és. En fi, és un alumne més i el faig participar.

D'altra banda, ja fa dues setmanes que vaig a classe de finès i aquest dijous ja tindrem el primer KOE (exàmen). Les classes de finès són la canya, especialment per l'ambient que hi ha. La gran majoria són de l'est: russos, xinesos, turcs, però també hi ha sudamericans, un nordamericà, un noruec, i els de més al sud, un canari i jo. En Ma és xinès i l'hem condecorat com el paiasso de la classe. Es fa el tonto però el tiu és llestíssim (t'he montat el seu propi negoci). En Sergey, l'estonià que amb un hei! (hola!) ja es posa vermell. Vathanay, de Cambodja, és la meva companya de taula i pobreta sempre va perduda. La intento ajudar tan com puc però sembla a ser que és durilla de mollera, o això o es que el seu marit finès no està per ella i no repasen junts després a casa.

Aquí us deixo una fotografia del que hem comencat a estudiar avui: els oficis!
Sí, ho sé, es sembla com un ou a una castanya, oi? menys mal dels dibuixos...

Jag talar inte svenska, förlåt!

En dues hores comencaré a donar la meva primera classe de conversació en espanyol -oju al datu!-a l'escola d'adults de parla sueca. No sé a on m'he fotut realment, potser acabaré aprenent suec i tot... em penso que serà divertit! Ja us explicaré...

Back from Lapland

Després de fer, en tan sols tres díes, una mica més enllà de 1600km en un cotxe de 3 portes encara em sento mooolt mandrosa. El viatge de tornada va ser tot un miracle perquè el cotxe fa díes que fa coses rares, com si s'ofegués. No entenc de mecànica i espero que no sigui res greu perquè aquí per qualsevol tonteria ja et colen 200€ "al cantu". És cert que li hem fotut un tute al pobre... en 3 mesos hem fet més de 13.000km i com ja sabeu no és últim modelet. Les pujades li costaven un colló, adelantar a camions ja ni us dic i a sobre ens va nevar una micona i ploure a bots i barrals.

Una llàstima no haver-nos quedat més díes, se'm va fer tant curt... Vem recollir les nostres últimes pertinències i visitar a família i amics. Tot està igual, tot i que al passar per on treballava vaig sentir certa melancolia... ja no serà el mateix!




No sé el que té Rovaniemi que sempre que torno sento algo especial. Just quan marxàvem va caure la segona nevadeta i ahir ens envíaven aquesta postaleta. I no és gens raro ja que el termómetre va marcar durant el cap de setmana -5 graus.

Diuen que aquí, al sud, la primera nevada cau normalment cap al Gener. Espero que no sigui així i que nevi abans, no m'imagino passar els díes amb tan sols 3 hores de llum i a sobre sense neu. Això si que pot ser dur!

Weekend in Rovaniemi

Foto des del pont nou. Gener 2009

Marxem a Rovaniemi i tornem Diumenge. Hem d'agafar les rodes d'hivern sí o sí, i el que és més important, la caixa on tenim els guants, bufandes, gorros i demés accessoris importants per quan comença el fred. I es que nens, avui hem despertat amb 4ºC i sembla a ser que no canviarà pas la cosa. Em pregunto quina temperatura farà ja a Rovaniemi... de moment sé que ja els hi ha caigut una nevadeta.