Autumn colours

Aquests díes hem estat un pèl liats amb la visita d'una molt bona amiga de Barcelona.
He tornat a fer de guia a la cassolana i com no, a fer moltes fotos des de l'illa de Seurasaari.

Heu vist com els hi canvia el color de la pell?? s'estan tornant grisos. Preparant-se per l'hivern.

Hem recorregut la ciutat de pe a pa i passat el Diumenge al parc nacional de Nuuksio (aquesta vegada per la part més transitada). Amb els nabius que vem trovar pel camí vem fer galetes i tot desfent una tableta de xocolata negre i llet vem tastar una bona xocolata a la tassa.
En sí, ha sigut una setmaneta amb aspectes catalans i finesos.

Fotos del Parc Nacional de Nuuksio

Ruth també s'ha enamorat de Finlàndia a la tardor.

Per tot el parc hi han arbres caiguts amb les seves arrels gairebé intactes. Vaig estrenar nova cistella i no per a collir bolets sinó per collir nabius. Desgraciadament no tinc fotos del final de l'excursió i com veieu la cistella era buida :(

Ais! m'encanta la tardor a Finlàndia...

You and me, me and you

4 anyets junts

A la caça dels bolets

En un lloc com aquest on la molsa és la reina del bosc,

com no havíen de créixer bolets?

M'havíen confirmat, fa temps, que efectivament Finlàndia és terra de bolets. Les espècies més valorades són els rossinyols, els shitakes i els matsutake (tan apreciats pels japonesos). Va ser quan vaig veure aquesta foto d'una companya de feina que se'm va encendre la llumeta i avui ho he anat a comprobar. Hem acabat al PN de Nuuksio i una mica perduts al principi ens hem anat endintsant al frondós bosc.

No pensava trobar res de bó sense conèixer el terreny i, la veritat, per ser la primera vegada no ha estat gens malamanet. A la bossa (m'he de comprar una cistella, ejem) han acabat 2 rossinyols, 2 rovellons, un peu de rata petitó i gairebé un quilo de camagrocs o rossinyolets.

Sento no tenir fotos dels rovellons, no estava del tot segura que fossin bons

Aquí el famós rovelló de Finlàndia (un pèl diferent, no?)

Del que si que puc estar orgullosa es d'haver tornat amb la bossa farcida de camagrocs, els meus preferits per fer amb truita o remenat d'ous mMmM!
Com em picava la curiositat vaig estar xerrant amb una boletaire de Lapònia que també duïa el cistell farcit de camagrocs (aquí els fan en sopa) em va estar explicant que el que duïa eren rovellons i no els lleterols, em va ensenyar uns bolets blancs molt apreciats que a Catalunya diria que no en tenim. Ademés, per estar encara més segura, vaig estar xafardejant altres cistells i tothom en portava, vaja, amb això us dic que aquí, de bolets, a patades!

Servidora amb cara de son però ja amb la primera troballa

I aquest ha sigut el soparet:

Remenat d'ous amb camagrocs i rossinyols

Salut!

Lightning party while flying

Font. Desgraciadament jo no vaig tenir els collons com per posar-me a fer fotos de tal espectacle

Això va ser res, comparat amb el super vol que vaig tenir entre la nit de Dijous i la matinada de Divendres (per cert, aprofito per felicitar a la Laura i en Raül que en aquell mateix moment van ser pares). El pronóstic era de pluges arreu del país, durant el dia el temps va aguantar bastant bé però just quan esperava el vol va comencar a ploure i per quan vaig agafar la jardinera (bus que transportar els passatgers fins a l'avió) va comencar la festa dels llamps. Sabia que els llamps poden tocar les ales, i de fet, poden atravesar tranquil-lament el fuselatge de l'avió sense crear cap tipus de problema a menys que causi la parada d'un dels motors com a cas molt raro però clar, fins que no ho veus amb els teus propis ulls penses que no és res de l'altre món.

En cegar-me al primer llamp vaig decidir tancar la finestra, demanar una manta, els tres seients per a mi soleta (no estava del tot ple tot i que tampoc anava sola com em pensava) amagar els posabracos, treure'm les botes, estirar-me a lo "Pedro por su casa", dormir del tirón i fer "caso omiso" a les turbulències. Tret del principi el vol en si se'm va fer fins i tot curt, això de dormir les 3h em va anar de conya.

Cada vegada admiro més als pilots de Blue1 i els de Finnair. De fet, més d'una vegada m'hagués agradat poder dir-los-hi la bona feina que fan perquè per a mi són comptades ocasions però per a ells és el pà de cada dia i no deu ser pas bufar i fer ampolles.

Precisament, els vols més "xungus" han sigut els de millor enlairament i aterratge, no sé vosaltres però jo ja intueixo quan pilota un veterà i quan un de novatillo o segon (per no mencionar la diferència abismal que hi ha entre una companyia regular i una low cost com Ryanair).

Pilvimäinen (Ennuvolat)

Des de Diumenge per la tarda que els díes s'han tornat lletjos, lletjos. Ja està, ja s'ha acabat el prendre el sol i anar a la platja per a mi. Però bé, almenys puc dir que marxaré amb color mediterrani i no amb el blanc nuclear finès... jeje ademés, fot ja una mica de rasca, sembla que aquest any, per fi la tardor comença quan toca i no com altres anys, menjant castanyes i moniatos en samarreta de tirants! jeje Aquesta serà la primera tardor que passo a Finlàndia. Tinc ganes, el paisatge es torna espectacular, el capvespre es difumina entre la vegetació de colors terrossos... aviam si ens animem i acabem fent una excursioneta al parc nacional de Koli i si hi ha bolets, encara millor.

No sé vosaltres però jo ja estic pensant en jerseis de llana, bufandes, gorros i mitjons gruixuts.

De quan en quan va bé un dia ennuvolat, no podria viure en un país d'una sola estació. I vosaltres?

Auf wiedersehen, Deutsch

Dona "deborada" per un pastor ALEMANY

Després d'haver abandonat totalment a la meva sort durant dos anys l'alemany (per endinsar-me en la vida finesa) per fi m'ho he tret de sobre i puc dir que gairebé he acabat la carrera (només em queda el projecte). Ha sigut especialment dur ara al final, ja que la cosa s'anava complicant, nova professora i més exigència i sense haver estat a les classes, ni tingut un professor particular ni poder seguir el ritme normal les tenia totes per no aprovar. No sé si continuaré estudiant alemany, em fa pena deixar-ho i m'agradaria seguir aprenent més per allò de "el saber no ocupa lugar" però ara, per les circumstàncies, toca estudiar finès/finlandès i això si que serà tot un repte per a mi i pel menda que m'haurà d'aguantar i molt jeje

Avui sabré el veredicte final. Si entro a les classes de finès totalment gratuïtes de 22h setmanals (3h30h al dia uufff!). D'aquí a finals de maig, amb aquest super curs se suposa que ja començaré a "xapurrejar-lo".

Ara de moment, només demano que la sort m'acompanyi!

Actualització: HE ENTRAT, HE ENTRAT!!! A partir de dilluns que ve, immersió al finès!

Operació: bronzejat

Des que he acabat exàmens que no paro. Aprofito per anar a la platja i que em toquin els últims rajos de sol barceloní abans que marxi. M'agradaria anar a la Costa Brava però està molt lluny i no tinc gaire temps. Així doncs, faig la ruta de les platges més properes de Barcelona. De moment ja he estat a Sitges, Montgat i ahir, Vilanova i la Geltrú.

Tinc una amiga que hi viu allà, a 10 min de la platja, així vaig fer-li una visita i de pas vaig fer una mica de cangur emportant-me a les meves cosines de 12 anys.

No tinc fotos meves, no fos que enlluernés a la càmara amb el meu blanc nuclear jajaja

de moment la operació bronzejat està encara en procés

Tinc molt clar que a Sitges no torno. Cada vegada hi ha més gent, i no anava tranquila a banyar-me deixant les coses sense que ningú les vigilés. La platja de Montgat no estava malament però no li posaria tampoc bona nota, dones 4 passes i ja no tocaves de peus, top manta i xineses oferint els seus serveis a dojo. Ademés no es veia el fons, mal rollo... Tot i així he de dir que l'aigua, en tots els llocs estava netíssima! La platja de Vilanova, em penso que era la de Ribes Roges em va agradar força. Era poc profunda, aigua cristal·lina, sorra molt fina i tova, el mar ple de peixos, peixets i peixots (tot i saber lo de la tintorera, com que es veia el que hi havia a dins se'm va passar la cagalera) pexines i tallarines. Platja amb gent però sense aglomeracions.

Dinar: gaspatxo, entrepà de pernil serrà i un gelat. Elles contentes i jo feliç.

Jo, ara em fot una mica de pal tornar a marxar!

Studying

Per fi, el proper dimecres, tindré l'últim examen de la carrera, el d'alemany.
Vaig tranquila perquè sé més o menys al que hauré d'enfrentar-me. Mai m'havia anat malament, fins que aquest Juny el vaig suspendre. Es clar, després de dos anys totalment out a Finlàndia, i tot i haver intentat (l'impossible) fer classes fino-alemanyes no va funcionar i ho vaig haver de deixar de costat. Segon va ser encara fàcil. Tercer i amb una professora diferent i que es deixa la pell a classe, obvi era que tingués feina per aprovar. Com deia en un post anterior, mentres m'alemanyitzo us deixo la sizena entrada de Catalans pel món.

Cagunlou

Acabo de comprar el billet de tornada. I maleït el moment en que ho he fet arrrrrrggg!!!

Cegada pel preu econòmic de BCN-HEL he estat mirant i remirant per si trobava un encara més econòmic i sense escales i amb el mateix preu (95€) m'he equivocat de dia. Burra que soc, osti! L'horari en si ja s'està fent famós entre els de casa, marxo a les 23.30h i arribo a les 4.40h. El cas es que pensava haver comprat el billet per marxar divendres i arribar el dissabte i vaig i l'he comprat per sortir dijous. Lamaredeltano! arrrrggg! Bueno, no hi ha gaire diferència però... em pregunto ara, qui collons viatjarà a aquelles hores un dijous... ¬¬U

My luggage as a bedpet

Des que he arribat que doña Tula (Lappi) s'ha apropiat totalment de la meva maleta. Soc tan vaga que encara no la he desfet així que cada vegada que vaig a agafar alguna peça de roba i em trobo amb això no em puc resistir de quedar-me embobada mirant-la i me'n oblido del que anava a buscar.

Xafu-tres

Inka, passant calor sola com una mussola

Aquí estem les 3 passant calor, així que no hi haurà altra remei que posar l'aire acondicionat. Mons pares tenen 2 gats: la Inka que la vaig recollir de la protectora un gener del 2004 quan tenia 3 anys i la qual em té castigada des que va entrar a casa la petita. Quan dic castigada no és en conya, és real. No suporta a la petita, no la pot ni veure. Si m'apropo a ella per acariciar-la em bufa (li xafaria el cap quan ho fa) si intento agafar-la es posa tensa la molt... i no es deixa, porta un any gelosa de la petita i, amb la tonteria, s'ha tornat una feréstega i esquerpa així que ella mateixa fa que me'n vagi amb la petita.

La petita es diu Lappi (creiem que té poc més d'un any) i la van recollir mons pares del carrer, millor dit, es va deixar caure per casa per no marxar mai més. En si, a casa, s'ha guanyat el lloc ja que és tot el contrari a la gran. És dolça, carinyosa, juganera... en fi, que ens té a tots robats el cor.

Lappi, a sobre del portàtil i carpesans de ma mare, gairebé morta

Lappi, xafada per la xafugor

Xafu... que?

Xafugor!!

Cada vegada que baixo a Barcelona el primer impacte que tinc és la xafugor. Si m'haguessiu vist... jaja vaig arribar en jaqueteta i gavardina (que, obviament, abans de baixar de l'avió em vaig treure). Doncs sí, xa-fu-gor! Aquesta que tenia per oblidada, que t'agafa la pell, la cara, els cabells i que no et deixa dormir per les nits. Se't cau com un pes al damunt, se te'n va la gana i les forces. El sol fet de posar-se pantalons llargs i bambes és de bojos. Oh, l'estiu a Barcelona!

Menys mal que a casa de mons pares, des de fa anys van decidir posar l'aire acondicionat, perquè això és morir lentament. Només somnio amb dutxes d'aigua freda, granizats, orxates, caletes... però no, aquí estic tancada en 4 parets (aire acondicionat a tota píndola) alemanyitzant-me per l'examen de la setmana que ve. (creuant dits per a que el poc vocabulari finès que sé no se'm creui pel camí)

Puff, pal al quadrat!

Me'n torno cap a Barcelona. Res, dues setmanes principalment per mirar tema projecte i dos últims exàmens. Espero que em dongui temps de fer coses bones com... anar a la Costa Brava, visitar a familiars i amics i atipar-me del bon jalar : ))