dijous, 31 de gener del 2008

Someroharju Rovaniemi




Aquest Dissabte vaig anar a veure al meu soldadet. Sí, un altre cop em va tocar anar a aquell antre de lloc. La primera vegada que hi vaig anar em vaig sentir molt incòmode, tan de tiu més rectes que un pal i mirant. Mirant d'aquella manera inquisidora, coi, que SÍ, QUE NO SOC D'AQUÍ i què?? Vaig a veure el meu novio i no a vosaltres, brètols! quina ràbia sembla que no hagin vist mai a una tia!

Em fa una gràcia allò de: ASENTO! - Herra yliluutnantti

Vaig dir que no tornar-hi a aquell lloc, doncs té, dues tasses. Aquesta vegada feien una espècie de jornada de portes obertes per les novies dels soldats i no em va tocar més remei que anar-hi.

Vaig agafar un bus a l'estació de trens, 10 min d'hora i vaig arribar l'última :\ . A dins hi havia una tia vestida de militar (quin cague) i l'autobusero em va reconèixer al moment, havíem portat un grup junts, em va fer molta gràcia.

I allà estava el menda, que no me'l deixen tocar, ni abraçar ni na de na, quina santa merda! i res,vaig estar veient on dorm, menja, en fi, totes les instal.lacions.
Ens van tenir un munt d'estona a fora, jo diria que em vaig posar malalta allà perquè fotia un fred... i després vem anar al simulador de "tancs mata cazas". Jo por supuestísimo, ho vaig probar, 3 intents i en el últim li vem donar ja ja ja me iba a quedar yo sin! home!

Abans d'anar a dinar vaig haber de suportar una xerradeta d'aquelles matadores que a sobre no entenia ni papa i irremediablement em vaig endormiscar. Després va haber-hi un pase de tots els modelets que cada soldat te: quan va a esquiar, de campament, de vacances, etc.

Va estar bé però se'm va fer una mica pesadet el dia, tanto finlandés oye!

Bienestar para quién? Continuación

Yo, que soy de sangre cabezona, ayer volví al hospital. El jarabe este es de risa, me produce somnolencia, la tos y la voz de camionera siguen ahí y encima me siento super débil. No puedo hacer nada. Hace 2 días fui a comprar, porque mi nevera, sinceramente, para llorar, vamos que llega un ratón y se estrella, tenía un yogur caducao y una lechuga pocha. Pues tengo el super a menos de 5 minutos de casa, que ya es decir, pues me cogió un bajón nada más llegar, compré lo más rápido posible y me fui pitando a casa.

Pues a lo que venía diciendo, que volví al hospital. Menuda masoca estoy hecha. No sirvió de nada. Tener a la finnish family apoyando no sirvió de nada. Esta vez en la recepción una tia, y con cara de no tener ganas de trabajar. Vamos bien. Tiempo de espera 45 min. Atención al paciente un suspenso como una catedral.

En la consulta: Le digo que hablo poco finlandés que si podemos hablar mejor en inglés, me dice que habla inglés pero que para explicarse prefiere el finlandés. Ya estamos!

Esta vez no miró absolutamente nada, me dijo que tengo influenza (o sea que bronquitis, no, es que a mi no me parece lo mismo precisamente). Le dije todos mis males y que notaba presión cerca de la nariz, que tenía mucha mucosidad, bla bla bla. Ni caso. Ale nena, jarabe, paracetamol y cositas caseras, que ya se te pasará vamos.

Y nada, aquí estoy entre una montaña de pañuelos, oliendo a Vicks Vaporub y haciendo baños de vapor, saunas a tuti pleni, gargaras de agua con sal, tés, etc...

Aún así yo no estoy agusto. Me molesta el pensar que realmente no saben lo que tengo, que esta vez ni se me ha examinado siquiera, que se me ha vuelto a atender fatal.

Me da igual todo, hoy voy a trabajar porque estoy hasta los mismisimos de estar en casa metida como una abuela. Fuera estamos a -8ºC, me llevaré mi super kit de medicinas conmigo y que la fuerza me acompañe, que mañana será otro día.

Bienestar para quién?



Llevo enferma desde el Lunes. Yo que nunca me pongo enferma, esta vez he caído. Claro que aquí, con este clima uno no pilla un simple resfriado. Aquí uno pilla cosas tan raras y que dan miedo sólo de oirlas, tales como: influenza, bronquitis, pulmonía, neumonía, virus en la sangre!! Lo peor es que mala me puse al llegar al Terveyskeskus (ambulatario). Me mandan directamente al hospital que está donde Cristo perdió la alpargata, Ounasvaara, porque soy estudiante, y digo yo, qué más dará o es que un estudiante tiene derecho a menos servicios?. Llego y como en este país está lleno de vagos, (sí, sí no es porque no sepan, vaguería les entra de tener que hablarme en inglés) Markus habla y me traduce. No les dió la gana de hablarme en inglés!! A veces, no sé cómo ni por qué, en precisos momentos, el cerebro hace magia y cuando te tienes que enterar de algo malo empiezas a entenderlo todo. El muy inútil (por no decir otro adjetivo más pellorativo) del recepcionista del hospital osó decir que tenía que estar al menos 3 días enferma para que alguien me visitara. Era Lunes, me empezé a sentir mal el Domingo, realmente tengo que estar casi muriéndome para que alguien me atienda?? qué trato es este?
Me puse como una loca, exigiendo mis derechos creo que hasta me subió la fiebre otra vez pero eso fue sólo el principio del calvario.

Acto seguido, no sé que porras escribió en el ordenador y me dijo que tenía 2 opciones: Opción A: 11€ por visita
Opción B: 22€ visita anual

Me quedé de piedra. O sea, vamos a recapitular. Soy estudiante lo cual indica que dinero no me sobra, más bien me falta, tengo la targeta sanitaria europea con lo cual tengo los mismos derechos que un finlandés. Como ciudadana de este mundo tengo todo el derecho de ser atendida, que se me examine, que se me hagan mil pruebas si es necesario, que se me diagnostique bien, que se me trate como si estuviera en mi casa, como nos tratan allí, o es que no tengo derecho a exigirlo?? ni que sea un mínimo de atención al cliente, el que no se me ha dado. No hablo la misma lengua, estoy perdida y me encuentro mal no sería suficiente? Apuesto que nosotros les atendemos 1000 veces mejor. ¿Qué es eso de ponerme la factura en la boca antes de atenderme? Estoy en un centro público realmente?

No es este un país de bienestar?? bienestar para quién?? A mi me han tratado como a un extraterrestre y como he dicho antes, esto no fue todo, aún no me había visitado el médico.

Media hora de espera. Si hubiera estado en Barcelona lo hubiera entendido, un hospital nunca está vacio y hay que hacer una cola, muchas veces de las que se hace eterna. Ese no era mi caso, el hospital estaba casi muerto, una persona delante y nosotros. Media hora. Media hora viendo pasear enfermeras, señora de la limpieza, doctores, con una pachorra... absoluta impotencia, la verdad.

Me llaman, entro, y yo es que estaba a punto de explotar, primero le dije indignada que qué cojones era eso de los 22 euros, que si estaban muertos de hambre, que es una vergüenza, luego el tipo de atención en recepción, respuesta: NO LO SÉ y sonrisa. Encima sonrisa.

Es para tirarse de los pelos o es para tirarse de los pelos?? Pues su manera de hacer las cosas fue aún más deprimente, me oscultó, me miró las amigdalas (que no tengo anginas que ya lo sé yo!!) y sin mucho titubeo valoración: principio de bronquitis. Toca'telspebrots! Eso suena a algo gordo y largo de curar, no?

Fui al todo poderoso KELA (organismo gubernamental que todo finlandés utiliza para sacar cuartos y vivir de la jeta) para exigir que alguién me explicara eso de los 22 euros. NI IDEA. Me dió un papelito donde ponía que todo finlandés lo paga (ahora si que me tratan como una más) y ale pa casa.

Al llegar a la farmacia cual fue mi sorpresa, puesto que yo pensaba que me habría recetado antibióticos o algo potente (bronquitis me suena fatal) y me dan un jarabe de regaliz con un triangulito rojo amenazante avisando de que es fuerte y produce somnolencia.
Bien, vamos muy bien, justo lo que necesitaba!


En fin, pésima la seguridad social de este país. Pensándolo bien, es mejor no caer enfermo porque os aseguro, que después de lo que he pasado yo, mejor no ponerse malo.
Cuanto echo de menos a mi médico de cabecera! Ese trato de tu a tu, esa atención y cuidado en todo momento! Eso es un doctor y no lo de aquí! Que puestos a criticar, para que simplemente se dediquen a escuchar lo que me pasa ya estan los sicólogos.

Primeros en educación?? Debe ser por callarse y no quejarse nunca de nada porque yo ESTO no lo entiendo.

Qué sentido tiene formar parte de la Unión Europea si luego, a la hora de la verdad eres un extrangero más?


dimarts, 15 de gener del 2008

Against boredom

Últimament m'he enganxat a diversos vicis arrán de caure en l'avorriment:
I em pregunto... es pot estar avorrida mentres s'estan fent coses varies? com... fer rentadores, xafardejar per internet, fregar els plats que mai s'acaben... i a sobre sabent la de coses que una pot tenir endarrerides de la universitat de la qual és!! Aaarggg!!

dilluns, 14 de gener del 2008

I can't sleep...

Así que le pediré a este quesito kiri que me ayude a dormir, que me alegre la vista un rato y que me quite las penas por hoy pero que por dios no me haga esta miradita!!

Jajaja menos mal que en esta vida hay cosas buenas por la tele!!
Ja tinc la 4a temporadaaaaaaa de One Tree Hill!!!!

Sola en casa, y que?!

divendres, 11 de gener del 2008

Snowshoes trip (I)

Pel camí hem fet un àngel

Hem vist uns quans gossets i aquesta moneria!

I aquesta altra que ha posat només per mi

I en arribat a casa a fer el sopar i a jugar al Cluedo i de marujeo
(ojo al dato la cara de concentrada que poso! juas juas juas)

Snowshoes trip - Excursió caminant en raquetes de neu

Ens ha fet un dia genial, especialment perquè ha estat nevant força i a més, no ha fet gaire fred. A part d'això avui he descobert el que és un Camos. És justament aquest tipus de llum que transcorre durant el llarg del dia:


Hem anat a Pohtimo i hem fet una escursió bastant maca amb raquetes de neu fins a la granja dels huskies. De tornada en moto de neu. Com no em puc enamorar d'aquest lloc??




dijous, 10 de gener del 2008

Going to Tivoli

Preparant-nos per la nit de farra al meu piset després de la súper sessió de sauna amb consumisió inclosa que ni les "Sex in the city" xaaatos!
Pris, jo, Damaris i Anna (amigues de la Pris de visita)

En arribat ens vem dedicar a pillar lonkeros perquè jo de la sidra de garrafón i la cervesa passo bastant i acte seguit fotos xorra. Aquestes últimes amb la Sara, companya de classe al Ceta.

Atenció al jetu del paio de la segona foto! encara tinc l'intrigulis de saber que collons li deia la tia!

diumenge, 6 de gener del 2008

Finnish parties style














No és la primera vegada que dic que els finesos són uns sosanes. Ara, a l'hora de preparar una taula... mare meva!!! s'ho curren i molt!


No sé si la qualitat de la càmara permet veure cadascun dels detalls de la taula que va preparar una amiga de la Hannele. A mi la veritat es que em va impressionar, 2 platets per tasseta, pastissos per tot arreu, galetetes, leipajuusto, cafè, té, pastes dolces, salades... i amb lo que a mi m'agrada menjar!! Menys mal que faig molta bici i de moment, això d'engreixar-se sembla a ser que res de res!!

Coses que van passar l'any passat...




Les últimes setmanes de l'any van ser un no parar, d'això a que no tingués temps d'escriure. Treballant molt, surtin força i dormint lo just. El meu Nadal, en poques paraules ha sigut bàsicament de treballar. De totes maneres tampoc m'ha semblat gaire dur, i no m'importaria repetir. Guiant a la gent per anar al zoo, vestir-me d'elfo i portar a la gent en moto de neu, mini-skiido, mönkjä, servir hot berry juice... anar cent mil vegades a veure el Santa, fer varies compres innecessàries...

Tot i així, aquest Nadal ha sigut raro, això de no tenir als teus al costat, no celebrar-ho igual... i treballant... i la gent del voltant depre perquè no suporten el Nadal... en fi, si es que cada any és el mateix! O fins els ous de tanto tinglao o avorrida de la feina...

Finalment, vaig començar l'any treslladant-me per fi a un lloc d'on no em mouran fins el Juliol (Al menys ja és algo! porto 4 mudances des que vaig ficar el peu a Finàndia!)



dissabte, 5 de gener del 2008

Treball v Party



A la feina m'ho passo bomba, cada dia faig una cosa diferent i el dia se'm passa ràpid. Si això ve acompanyat d'un paisatge tan impressionant com el de les fotos... fa encara més il·lusió el fet de cobrar per estar aquí i tindre tots els privilegis dels turistes pagadets.

Dia de huskies, rens, motos de neu i mini-skiidos

No obstant... quan arriba la nit, una se transforma.
Mireu la cara de chica con glamour que porto aquí:


Si es que donde hay alto standing... que se quiten las rusas!

Cap d'any currant sense que ho sembli



Doncs sí, vaig celebrar els meus últims moments de l'any currant, rodejada de companys de feina i de turístes de 8 nacionalitats diferents. Fins i tot vaig poder infiltrar al menda amb els turístes del meu bus!! Va estar bé, però... a mi que m'expliquin bé lo del compte enrera dels collonets!! Però aviam, a qui se li acut contar de 10 cap enrera si jo i els demés espanyolets ens hem de jalar 12 grans de raïm!!! Al arribar al cinquè jo ja no sabia com fotrem els grans de raïm per la boca ràpidament, a una clienta se li va caure un grà i la veterana del grup, la més llesta de tots, se´ls va fotre de 2 en 2! Era per pixar-se de riure! Va ser una mica desastre... sobre tot perquè la gent de seguida van començar com a bojos a celebrar-ho quan jo em trobava confusa sense saber que fer, si acabar-me de jalar allò o esperar-me a que fossin la 1 per celebrar-ho a la española.



Al final ho vaig celebrar com si visqués a les canàries a casa la Pris i ho vem celbrar com cal: amb cava Freixenet Carta Nevada, sí senyors!



Sopar de Nit Bona 2007



Aquestes van ser les delicatessens que vaig menjar el capvespre abans de Nadal. En aquesta terra celebren Nit Bona en comptes del dia de Nadal. O sigui que el 25 no es celebre res, el 26 sí però encara no sé el què... :S

El menú es va composar de:

Carn d'ant, puré de patates, porkkanalätikko (pastís de pastanga), verdures, kinnku (carn de orc) acompanyat de pa de molts tipus, llet o aigua. (Puajjj mai entendré lo de sopar bebent llet!)

Postres:

Glögi (ben calent)
Joulun Tortut (recent fetes)
Pipparkakkuja

Pss... Quan vaig arribar a casa vaig encetar el torró de guirlache... ais... qué bó que està!!!